CABLE D’AURICULARS


l’Església i les consultes independentistes
Novembre 3, 2009, 4:03 pm
Filed under: Uncategorized

Ens assebentem que el Bisbat de Girona prohibeix que es facin consultes sobre l’autodeterminació a qualsevulla dependència parroquial de la seva demarcació, perquè segons proclama, aquestes activitats estan fora de la legislació vigent.

Mentre m’informo de tot plegat em ressona la frase que comentava fa poc dies, amb el Mestre heptasil·labista de Berga, que va pronunciar la consellera Tura vora el dia d’Arenys. Deia: “Llibertat no és el que ens agradaria fer, sinó allò que les lleis ens permeten fer”. Un excel·lent en timocràcia.

Aquelles dependències que ens havien venut com la casa de tots, ara, de moment, resulta que no són més que oferiments de cordialitat, d’aquests per quedar bé. Frases que les dius perquè estàs mitjanament convençut que el receptor no farà ús d’allò que s’hi diu. Però queden al descobert quan algú s’agafa l’oferiment i comprova que no és més que pur decorat oratori.

L’Església comet un error deixant prohibir l’ús de les seves parròquies per aquesta finalitat, purament democràtica. Una institució que proclama a tort i a dret la bondat del “Déu de la vida i la llibertat”, seria qui hauria d’haver liderat aquest moviment sacsejant la societat catalana per obrir-los als ulls. Els que transmeten el missatge del Déu de la llibertat i l’esperança eren els responsables d’alliberar un poble oprimit, en aquest cas pels espanyols. La bíblia no desmereix gens el paper de Déu en l’alliberament dels esclaus dels magnats de l’antic Egipte. No es demana obrir mars ni manifestar plagues!, únicament obrir físicament les portes de la casa de tothom. Sr Pardo, la seva negativa no es correspon, em sembla, amb allò que publicita als seus devots. On és allò d’estar sempre al costat del feble i l’oprimit? És més còmode, o còmode i prou, estar al costat o no molestar un estat agressiu, vexador, armat i sord.

A la biblía s’hi pot trobar quelcom similar a això: “No oblidis que el Senyor, el teu Déu, t’ha fet sortir del país d’Egipte, de la casa d’esclavitud” després de l’Èxode que va alliberar els esclaus que vivien sota poder egipci. De moment, per desgràcia del sr Pardo, no oblideu que aquest Déu, o qui parla per ell, no t’ha ajudat a sortir d’Espanya, de la casa d’esclavitud.

S’haurà de canviar l’estratègia pel que fa a locals; enlloc d’organitzar-ho en un centre de suposat culte, caldrà fer-ho en centres cultes com són biblioteques (n’hi ha una gran xarxa escampada pel territori), centres cívics o parròquies que tinguin al capdavant rectors sense por, obviant la Paraula del senyor, en aquest cas el sr Pardo.

La rebel·lió arribarà des de tots els àmbits. Rectors i sacerdots també s’alçaran per combatre Espanya!



Pujol, que no cola!
Setembre 10, 2009, 12:33 am
Filed under: Uncategorized

Llegeixo declaracions dient que Espanya no ens respecta. Són de Jordi Pujol. Pel president Pujol: inventor de la figura President Provincial de Catalunya (PPC), que ocupà durant 23 anys.

Un xicot que obté majories absolutes, amb vots originaris de votants catalanocèntrics, que opta p…er ofegar el poble mentre s’omple ell les butxaques … no mereix obrir boca per criticar cap sentència que prohibeix fer allò que ell no va tenir coratge de liderar.

Pujol em recorda a allò d’ “instal·laren la cova a casa nostra i des d’ella governaven”, que canten els d’Al Tall.

La Generalitat és meva, el meu tresor … Gollum Gollum!! L’amo és bo, els espanyols són bons … Només falta que li calcin un anell per convertir-se en esclau, malgrat el deixin vestir amb americana i corbata! Gollum, que ets un Gollum! Esclau del teu passat voluntari, corvard!, que ens has arrossegat a tots al fons de la teva cova de merda, sense permís de ningú!

No gaudiràs d’alar com una papallona perquè encara no t’has adonat que no ets un capullo, malgrat semblar-ho. Ets un cuc!! un cuc que s’arrossega per terra, deixant rastre. Un rastre que ja no cola. No volem seguir el rastre de ningú. Volem marcar un camí i el camí es marca per endavant i no cal deixar rastre perquè no deixarem ningú enrera!

Falten Companys!
>Lluís Companys i Jover



el wordpress em cansa
Setembre 25, 2008, 2:34 am
Filed under: Uncategorized

Cansat que el WordPress segueixi sense deixar-me incloure vídeos que no siguin de les franquícies Youtube i GoogleVideo, decideixo comprar un gestor de blocs, que estic aplicant a ran.cat

Espero poder obrir-vos la casa durant l’octubre.



Spain Says: “We are intolerant ones”
Setembre 12, 2008, 11:21 am
Filed under: Uncategorized

Spain’s Supreme Court bans Basque party ANV

Spain’s Supreme Court on Tuesday unanimously agreed the banning of the Basque leftist party ANV and it dissolution political party, after considering the lawsuits brought by the Spanish Government and the Public Prosecutor’s office, the president of the court Francisco Jose Hernando reported.

Hernando explained that the statement against that party, suspended since last February following a court order by the Spanish High Court judge Baltasar Garzon, supposes “liquidation of everything related to that party”.

On Wednesday, the 16 magistrates in Sala 61 of the Supreme Court will begin the process to begin the banning of the Basque leftist party EHAK as Prosecutor’s Office also brought a lawsuit against it.

Spain’s Tribunal Constitucional (Constitutional Court), the highest in the country, said on Thursday a Referendum Law approved by the Basque Government earlier this year is unconstitutional and suspended a referendum which Basque authorities wanted to hold Oct. 25.

The court ruling follows two lawsuits filed by the Spanish Government and the main opposition party PP.

The referendum planned to put two questions to a vote. The first asked Basques if they favor a negotiated solution to the conflict if the armed Basque group ETA was willing to end violence.

The second asked if they agreed that all Basque political parties should work toward an agreement on what it calls Basques’ right to decide their future and that this should be put to a second referendum before the end of 2010.

The Basque PM, Juan Jose Ibarretxe, first floated the idea late last year as part of a “road map” peace plan following the collapse of negotiations between the Spanish government and ETA.

The Basque parliament approved plans for the nonbinding referendum earlier this year but it was seen as a veiled push for breaking away from Spain, setting up a collision course with the central government.

Prime Minister Jose Luis Rodriguez Zapatero’s government said the planned referendum was unconstitutional because only Spain’s government, not a regional administration, can authorize such a vote.

Spain’s government immediately vowed to block a referendum, saying it was unconstitutional and filed a lawsuit with the Constitutional Court.
.
And to finish I only add: international aid now!


>Political Statute of the Basque Government[pdf]
>Proposta Política del Govern Basc[pdf]



40 mesos sense Brams
Setembre 11, 2008, 6:39 am
Filed under: Uncategorized


El dia 7 feia 40 mesos que vam anar cap a Berga. Era un dia que tenia ganes d’anar a gaudir d’un concert digne de suera llarga. Estava content perquè anava a acomiadar un grup que, a través de les seves cançons, m’havia despertat i m’havia “inculcat la realitat” (quina afirmació més macabre … no la diré mai al psicòleg, quan n’utilitzi un) d’aquest lloc on vivim.  Sabent que aquella seria l’última volta que escoltaríem Brams en directe hi assitíem ben oxigenats per passar una vetllada joliua i difícil d’oblidar.

Brams tenia unes funcions vitals pel jovent d’aquest país: la primera era divertir, saltar i “barrejar”. Però, també, una altra de fonamental: acostar el seu públic a unes lletres punyents amb molt poca demagogia pel mig (amb dosis d’ironia i ximpleria, però mai mentides ni arguments fàcils), i transmeten una funció social immensa. Els seus temes anaves des dels més estricament polítics fins a d’altres que m’han ajudat a resoldre problemes de salut amb alguna companya:  ara em vénen al cap cançons com la de iogurts desnatats, que entre els seus versos en té un amb molta força on compara un espill (mirall) amb un botxí, i que vaig usar per desviar del mal camí la X.

Han arribat altres temps i nous projectes, però Brams encara és un ferm record. Els hereus recullen una massa de gent que si fins fa poc els seguien saltant i cridant per tot el territori ara els segueixen amb unes orelles més adultes que reben missatges optimistes que encarrilen cap al futur que ens espera a la cantonada

Brams eren revolucionaris. Molt. I és que el revolucionisme  i la cultura SEMPRE han anat lligades!

Salut, i lliurepensament!

Fins Sempre més!



Com ets …
Setembre 9, 2008, 10:20 pm
Filed under: Uncategorized



Impunitat imcomprensible
Setembre 3, 2008, 6:13 pm
Filed under: Uncategorized

Dos galls en un galliner suposen un perill per la seva pròpia integritat física, però també per les gallines que conviuen al mateix corral.

Vull en aquest escrit diferenciar dos temes: l’un és la paradoxa de veure la llibertat que es donen dos persones, per molta responsabilitat que tinguin, d’alçar una arma al mig d’un lloc públic d’una forma tant descaradament freda i amb l’únic objectiu d’abatre el contrincant, que no té perquè ésser enemic. Per una altra banda, l’existència dels cossos de seguretat (quan a voltes s’haurien d’anomenar cossos d’atac) tal i com els coneixem ara.

Avui, se m’informa d’una notícia que em passà desapercebuda al no estar gaire en contacte amb el món dels programes d’informació i notícies que es fan actualment; puix estic cansat de manipulació i xafarderies) Localització: Bilboko Abandoko geltokia (estació del Nord), Euskal Herria.

Com és possible això! Com es pot desenfundar una arma en una zona pública transitada, com és, una estació de tren de la capital d’un país? Com es pot oferir l’espectacle fastigós de mostrar a ciutadans com dos hipotètics membres de seguretat s’enfrontin, ja no només verbalment sinó, amb armes de foc? qui fa les probes d’accés a aquests cossos?

Pel que fa a la segona qüestió, sempre he pensat que la seguretat ha de partir d’una cultura demòtica, com la majoria de les coses que m’agradaria canviar; una seguretat nascuda amb un objectiu únic: l’oferiment canalitzat a la humanitat, entesa com a únic poble, per tal d’assegurar-lo a ell mateix. Un únic cos de seguretat controlat pel pobles del món. Si tots els membres de seguretat existents pertenyessin al mateix cos evitaríem les guerres i els conflictes perquè serien incapaços de destruir-se, matar-se entre ells mateixos, i també seria innecessària la seguretat privada. Primer perquè aquesta única força de seguretat ja vetllaria per la pau i la defensa mundial a tots els nivells: vigilància (no intervencionisme, sinó vigilància) als barris del món, i d’aquí directament a nivell mundial. Em direu que és un clar exemple del que podria derivar a una màfia, controlada però jo us contesto que els cossos de seguretat actuals també ho són i en paguem més de dos i més de tres.

Adéu cossos de seguretat i d’atac; benvinguts cossos d’atenció i vigilància.