CABLE D’AURICULARS


Impunitat imcomprensible
Setembre 3, 2008, 6:13 pm
Filed under: Uncategorized

Dos galls en un galliner suposen un perill per la seva pròpia integritat física, però també per les gallines que conviuen al mateix corral.

Vull en aquest escrit diferenciar dos temes: l’un és la paradoxa de veure la llibertat que es donen dos persones, per molta responsabilitat que tinguin, d’alçar una arma al mig d’un lloc públic d’una forma tant descaradament freda i amb l’únic objectiu d’abatre el contrincant, que no té perquè ésser enemic. Per una altra banda, l’existència dels cossos de seguretat (quan a voltes s’haurien d’anomenar cossos d’atac) tal i com els coneixem ara.

Avui, se m’informa d’una notícia que em passà desapercebuda al no estar gaire en contacte amb el món dels programes d’informació i notícies que es fan actualment; puix estic cansat de manipulació i xafarderies) Localització: Bilboko Abandoko geltokia (estació del Nord), Euskal Herria.

Com és possible això! Com es pot desenfundar una arma en una zona pública transitada, com és, una estació de tren de la capital d’un país? Com es pot oferir l’espectacle fastigós de mostrar a ciutadans com dos hipotètics membres de seguretat s’enfrontin, ja no només verbalment sinó, amb armes de foc? qui fa les probes d’accés a aquests cossos?

Pel que fa a la segona qüestió, sempre he pensat que la seguretat ha de partir d’una cultura demòtica, com la majoria de les coses que m’agradaria canviar; una seguretat nascuda amb un objectiu únic: l’oferiment canalitzat a la humanitat, entesa com a únic poble, per tal d’assegurar-lo a ell mateix. Un únic cos de seguretat controlat pel pobles del món. Si tots els membres de seguretat existents pertenyessin al mateix cos evitaríem les guerres i els conflictes perquè serien incapaços de destruir-se, matar-se entre ells mateixos, i també seria innecessària la seguretat privada. Primer perquè aquesta única força de seguretat ja vetllaria per la pau i la defensa mundial a tots els nivells: vigilància (no intervencionisme, sinó vigilància) als barris del món, i d’aquí directament a nivell mundial. Em direu que és un clar exemple del que podria derivar a una màfia, controlada però jo us contesto que els cossos de seguretat actuals també ho són i en paguem més de dos i més de tres.

Adéu cossos de seguretat i d’atac; benvinguts cossos d’atenció i vigilància.

Anuncis

Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s



%d bloggers like this: