CABLE D’AURICULARS


Trams de llarg recorregut que no porten enlloc
Setembre 2, 2008, 3:43 am
Filed under: Uncategorized

A Girona han començat les obres del pas subterrani del tren d’alta velocitat al seu pas per la capital comarcal.

Estava en debat, fins que l’Ajuntament ha decidit, què es feia amb els arbres que hi ha, encara, enmig del tram del futur ferrocarril. L’opció, diuen que la més encertada, és: tallar els 480 arbres que molesten. Han anunciat que descarten el replantament dels mateixos en un altre emplaçament, però jo, que amb jardineria no hi entenc però amb salvatgeria tothom, faig un reflexió que s’havien d’haver fet els polítics, dirigents de cambres de comerç etc:

Entenc el sacrifici d’aquest col·lectiu vegetal, i d’altres arreu de la nació, però únicament per un TGV que ens connecti a Europa que és on hem d’anar a buscar el nostre futur i ens hi uneix reduint velocitat i diners. Però em nego a no dir públicament que és un assassinat, patètic i ridícul per un AVE que ens val molts diners, que no és ràpid i que l’únic objectiu que té és acostar-nos cap a la capital d’una nació que ens odia i ens reté i margina al mateix moment.

I l’excusa és per la quantitat d’empresaris i comercials que han d’anar quasi setmanalment a la capital del regne d’espanya. Doncs, quina poca vista tenen la majoria de mitjans i grans empresaris … voler entrar a Espanya, que des del dibuix d’un mapa ja es veu que és un carreró sense sortida, enlloc d’obrir espai comercial a Europa. Ara n’aprendran!, tots aquests, partíceps de la retenció del nostre país a la nació espanyola només per afavorir els seus interessos personals. Benvinguts a la crisi del vostre mercat i del target que us heu buscat! Aneu posant seus i sucursals a Madrid enlloc d’instaurar-les a capitals aèreoportuàries com Marsella o Gènova, o bé, a capitals estratègiques a nivell de distàncies com són Lió, Torí o Stuttgard … totes perfectament connectades i amb una densitat comercial potent que serveixen de porta pels països de la rodalia. Ja ho diuen: ulls que no hi veuen … òstia que et fots.

Per acabar, cal dir que ens han enganyat de nou perquè això que ells anomenen alta velocitat no té res a veure amb la velocitat que es porta per països als que cal connectar-nos. Podeu veure’n una imatge prou clara aquí.

En fi … Sí al TGV de la connexió! però pel que fa a l’AVE, que no caigués ni un sol arbre! …

>Xarxa TGV Europea

Anuncis


Valencians de postal, dominant la partida.
Agost 28, 2008, 2:31 pm
Filed under: Uncategorized

Llegeixo a Vilaweb que “la Justícia europea admet la denúncia de la Comissió contra la llei urbanística valenciana”. Me n’alegro, llàstima de la tardança perquè no més més que castigar (si ho acaben fent) a aquell que has estat espiant mentre feia la malifeta i no li crides l’atenció fins que ha acabat.

>Vilaweb >Notícia



La tomatina a la Viquipèdia
Agost 28, 2008, 10:05 am
Filed under: Uncategorized

Aquesta és la setmana de la Tomatina, però mai recordo les dates concretes. Per això, per informar-me’n més i anotar-m’ho per l’any vinent he començat a cercar informació sobre Bunyol i la Tomatina a la Viquidèpia. Només veure els primers resultats de la cerca he somrigut; m’ha fet gràcia un detall.

La Viquipèdia és el que s’anomena “l’enciclopèdia lliure”. És útil, malgrat conté conceptes la descripció o definició dels quals estan mancats de rigor. Una enciclopèdia on hi té mà er escriure-hi tothom no és una enciclopèdia professional, però sí un bon recurs funcional per recollir un mínim d’informació d’allò que estem buscant.

La consulto diàriament puix una aplicaió a la barra de cerca del Firefox connectada directament al servidor de Viquidèdia (edició nacional) que em permet fer consultes ràpides sense haver d’entrar a la seva pàgina web.

És d’agraïr que hi hagi tants usuaris inscrits, llevat pel fet que comentava abans que quantes més mans més rebombori es crea. Però, evidenment, és cert que s’ha creat una xarxa d’administradors potencials que tiren endavant aquest projecte i fan que sigui real i més professional cada dia que passa. Cada versió (lingüística) de l’enciclopèdia, tinc entès, és independent. Molts conceptes que hi apareixen no són meres traduccions d’altres edicions lingüístiques de la mateixa enciclopèdia sinó que cada mot ha estat definit pels administradors catalans des dun punt de vista particular; així l’informació autòctona és més extensa i contrastada, en principi. M’agrada, també, que l’edició en català hagi adoptat la clàssica estratègia de Google de premiar-nos amb una versió puntual del logotip amb caràcter festiu: avui podem veure la versió dedicada a la Tomatina de Bunyol.

La peça musical és Moment de festa, de la Unió Musical de Llíria, poble veí de Bunyol.
>Viquipèdia >Bunyol >Tomatina



És l’hora de menjar!
Agost 27, 2008, 8:52 am
Filed under: Uncategorized

Ho estan aconseguint tot. Avui ja ens informen que les caixes deixaran de ser controlades majoritàriament pels consells comarcals a les quals estan adscrites (fins ara tenien més de la meitat de la representació del consell d’administració), i que seran els ajuntaments “grans” (cal matisar-ho perquè és important) qui passaran a obtenir més control dins els seus consells d’administració.

Què passa aquí? doncs suposo que aquelles caixes petites que passaran a deprendre d’ajuntaments “grans” (sociates, per dir-ho clarament) seran les primeres a desaparèixer, o a ésser absorvides pel grandíssim “ajuntament”: Caixa Catalunya (igual a Diputació de Barcelona=sociata), amb president sociata, en Narcís Serra, seria qui començaria a engolir tot el panorama de caixes comarcals. S’olora …

Ei!, que consti en acta que no ho trobo malament! Prefereixo que es fusionin, o siguin absorvides, amb, o per, entitats financeres nacionals que no que passin a mans estrangeres, sense cap mena de dubte!, a mi el que em molesta són els moviments polítics, fets d’amagat, que sempre hi ha darrere les grans corporacions.

Per si no ens veiem més … Adéu Caixa Girona! i Manlleu!, i Penedès, Terrassa, Manresa! (etcètera)

Tot això serà allò que en diuen Obra Social …

Estic d’acord que aquestes entitats tendien a la baixa amb l’objectiu d’arribar a desaparèixer, però … home, això és anar molt a sac, no? En menys de 5 anys em veig un país amb dues úniques caixes, totes de caire nacional: la Caixa i Caixa Catalunya. Parlem?



Maleïts venedors de peixos
Agost 26, 2008, 3:28 pm
Filed under: Uncategorized

Sempre és culpa meva, però he près la humil decisió de plantar-me perquè ja no puc assumir més pressió i més quan es tracta de vides. En aquest cas dels meus peixos. Però què s’ha pensat aquella bruixa!!. Va anar més o menys així:

Ferran:- Hola, bon dia … – saludo tot entrant a la botiga d’animals mentre encara sóna el mòbil de canyes de bambú anunciant que algú entra, o surt, de l’establiment.

Cap resposta i només se sent l’aigua que brolla dels filtres motoritzats de cada un dels aquaris. També algun lladruc, però no se sent cap altre soroll que faci evident la presència d’una persona al què podem considerar entrada de la botiga. Em bellugo lentament, com qui passeja, primer fent una ullada als gossets, i llavors vaig acostant-me a la zona dels aquaris. Arribo fins als que em fan por: aquells que usen per mentenir amb vida les plantes decoratives que són naturals. Avanço fins el passadís següent, passadís del que ell no hauria d’haver sortit mai. Pobre cargol: en Kayto. Allà, ajupida hi havia la bruixa, que no s’havia dignat a dir res… la saludo.

F:- Bon dia tinguem -li dic amb un somriure-. Què tal, com anem?
Bruixa:- Hola, què et poso?
F:- No, només vinc a fer-te un comentari. S’ha mort aquell cargol que li vaig comparar fa dues setmanes, que em va dir que em duraria uns set anys.
B:- ui … això és perquè no …
-La tallo en sec-
F:- Miri senyora. Avui no hi passo. Em nego a creure que és culpa meva. Jo li vaig comentar tot el que fa referència al meu aquari i a la seva societat peixívola. A més, tot li he comprat aquí: l’aquari, els peixos, les plantes, les pedres … tot. La seva predicció no podia fallar, perquè coneix el peixos que han aguantat i els que hi han mort. Feia molts mesos que no es moria un peix dies després d’incorporar-lo a l’aquari. Vostè havia de saber si en Kayto ressistiria, o no, en aquell ambient. Una il·lusió que tenia senyora, una punyetera il·lusió … Per què em va enganyar? No pot jugar així amb els peixos i crustacis: no deixen de ser éssers vius i els estàs venent com si es tractés de piruletes de colors.

La conversa continua un parell de minuts més, sense treure cap mena de conclusió. Ni per un moment  va posar en dubte que el cargol estigués malalt, o que fós error seu: hauria de saber si els peixos es mengen els cargols o si és incompatible amb alguns dels peixos ja residents. Un cargol que val 4 miserables euros!! a un client que li compra tots els complements del gos, i tot el tema relacionat amb els peixos … 4 euros!! jo no volia que me’n regalés un altre, simplement que em digués, com a mínim “què dius ara! s’ha mort?”, doncs no!, de seguida a la defensiva, ni que m’hagués molestat a anar allà per discutir amb ella. Jo vaig saltar perquè vaig veure que ja em carregava les culpes a mi. Quina ràbia de dona. BRUIXA, NO ET SUPORTO!

Avui he anat a una altra botiga i he comprat un peix pallasso.



Punt final. Continuem.
Agost 26, 2008, 6:10 am
Filed under: Uncategorized


Oh, quin peatge!
Per sort s’ha acabat l’estiu negre del FCB, d’en Jan i dels qui el votem.
Encara és hora d’entendre el perquè de tota aquesta història. Del per què es presenta una moció de censura contra el president quan està estipulat que en Jan no es pot quedar aal càrrec fins més enllà de l’any 10? Potser creuen que en ambient normal, al final de mandat, són incapaços de guanyar unes eleccions i per això troben necessari crispar el club? No se n’han sortit: Per inèptes, per feixucs, repetitius, per la foscor que els envolta … Es glòrien del 60% de la moció de censura … però crec que és un percentatge normal, a més, a l’estiu. Qui va a votar en casos com aquest, són els que estan organitzats, i que normalment ja formen part de l’entremat (voluntàriament, o sense saber-ho), i també hi van aquells que realment creuen que cal un canvi. Al mateix temps, qui no es mou és el que creu que tot va bé i pensa, innocentment, que la moció no prosperarà.

Què molesta d’en Jan? La seva gestió? La seva opció nacional? No sé de què els ha servit al senyor Giralt, de qui no hem tornat a sentir parlar, ni a tots els que el recolzaven però, sí!, ha servit per una cosa: per descobrir les últimes rates que quedaven al vaixell, que han aprofitat per abandonar-lo quan més bombardejos estava patint dels rivals. Abandonar-lo quan veus les galeres enemigues venir des de l’horitzó es perdonable perquè es pot interpretar de covardia i no és cap malícia; simplement covardia. És com qui comença a pujar pisos d’una escala de cargol d’una torre d’un castell i ha de parar entre pis i pis perquè no pot avançar més: és una retirada involuntària, no computable.

Nou equip, directiu, tècnic i esportiu. Punt final,i ara continuem.
Visca el Barça!! i els Països Catalans!!

>FCBarcelona >Lax’n’Busto



La cartografia no enganya
Agost 23, 2008, 3:47 pm
Filed under: Uncategorized

M’arriba aquesta imatge. Treu-ne suc!